Streptomyces spp.

Streptomyces spp.
 

Nom: Streptomyces spp. 

Classificació :

• Filum: Actinobacteria
• Classe: Actinobacteria
• Ordre: Actinomycetales
• Família: Streptomycetaceae
• Gènere: Streptomyces

Característiques morfològiques: 

• Morfologia: tenen una morfologia semblant a un fong. A causa de les seves ramificacions i la disposició de les cèl·lules filamentoses, formen una estructura anomenada miceli.
• Gram: són bacteris Gram positius amb un alt contingut en GC.
• Mida: la longitud d’aquests bacteris és indefinida, i el diàmetre es troba entre 0,5 i 2 µm.
• Motilitat: són immòbils (absència de flagels), però es dispersen gràcies a les espores que formen.
• Formació d’espores: sí
• Pigmentació: la pigmentació és molt diversa, la formació d’aquests pigments està relacionada amb la formació de les espores.

Característiques metabòliques:

Streptomyces és un microorganisme quimioorganotròfic –usa una font d’energia química   i una font de poder reductor orgànica– i aeròbic, per la qual cosa usa l’oxigen com a acceptor extern d’electrons. El gènere Streptomyces té activitat catalasa i és capaç de reduir el nitrat a nitrit i de degradar urea, gelatina i esculina, entre altres.

La font de carboni que utilitzen aquests microorganismes inclou glicerol, glucosa, midó, manosa i arabinosa. Com a font de nitrogen poden usar nitrats, amoni i alguns aminoàcids.

Cal doncs, destacar la capacitat d’aquests bacteris per metabolitzar molts compostos diferents, entre ells sucres, alcohols, aminoàcids i compostos aromàtics mitjançant la producció d’enzims hidrolítics extracel·lulars. 

Característiques ecològiques : 

Viuen principalment al sòl, habitat en la qual produeixen una gran quantitat d’antibiòtics per matar altres organismes que competeixen amb ell, i que fins i tot, utilitza com a font de nutrients pel seu desenvolupament. La presència en aquest habitat està afavorida per la capacitat de formar espores , les quals constitueixen un sistema de dispersió i una forma de resistència que afavoreix la supervivència d’aquests bacteris en períodes amb poca quantitat d’aigua i nutrients.

El pH de creixement òptim es troba entre 6,5 i 8, i a una temperatura entre 25ºC i 35ºC.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:  

Com habiten al sòl, molts d’aquests bacteris ataquen tubercles, com ara les patates o pastanagues.

En el camp de la medicina, són molt coneguts ja que tenen una gran capacitat de sintetitzar antibiòtics. Un exemple seria l’antibiòtic generat per un bacteri d’aquest gènere (Streptomyces verticillus)el qual té propietats contra el càncer. Altres que trobem serien: la tetraciclina, eritromicina i rifampicina.

En la biotecnologia, Streptomyces spp.  s’ha utilitzat per la producció de proteïnes recombinants humanes. També, cal destacar el paper important que tenen en la biodegradació ja que, durant el creixement secreten una gran varietats d’enzims hidrolítics que permeten degradar polímers insolubles de la matèria orgànica present en el sòl. 

Autors: Viviana Castro, Noelia Gómez, Alejandro Ingelmo i Núria Mas

Halomonas spp.

Halomonas spp.

Nom: Halomonas spp.

Classificació:

• Domini: Bacteria.
• Fílum: Proteobacteria.
• Classe: Gammaproteobacteria.
• Ordre: Oceanospirillales.
• Família: Halomonadaceae.
• Gènere: Halomonas.

 Característiques morfològiques:

• Morfologia: Bacils o cocbacils.
• Gram: Gram negatiu.
• Mida: 1 µm de diàmetre i 5-20 µm de llargada.
• Motilitat: Polar o lateralment flagel·lades.
• Pigmentació: normalment de color blanc a groc, mai vermelles.
• Principal funció: catalasa i oxidasa positius.
• Producció d’espores: No

 Característiques metabòliques:

Les Halomonas posseeixen principalment un tipus de metabolisme respirador amb l’oxigen com a acceptor final d’electrons. Algunes colònies d’aquest gènere poden crèixer i proliferar en condicions sense oxígen (anaeròbies) gràcies a la presència de nitrats en l’ambient on es troben. El seu creixement a causa de la degradació de la glucosa en absècia de nitrat, otorga a aquest gènere una certa capacitat fermentativa, però s’ha de tenir en compte que el creixement anaèrobic amb altres hidrats de carboni o aminoàcids requereix l’estricta presència de nitrat. A més a més, les Halomonas també tenen la capacitat de reduir els nitrats a nitrits.

Són organismes quimioorganoheterotròfics, i com a conseqüència obtenen la seva font de carboni i energia a partir de compostos orgànics com són exemples els hidrats de carboni, aminoàcids i poliols. Per a aquestes bactèries el sulfat d’amoni els hi serveix com a única font de nitrogen.

Aquests tipus de bacteris són halotolerants i, per tant, són capaços de créixer en ambients amb altes concentracions de NaCl que van des 0-0,5-20% (w/v) o més.

Característiques ecològiques:

Donat que les espècies d’Halomonas són típicament halòfiles, generalment es troben en fonts d'aigua amb alts nivells de salinitat, com el Mar Mort per exemple, i fins i tot a les aigües gelades de l'Antàrtida. No obstant això, algunes poblacions halòfiles (com seria representant l’espècie Halomonas campisalis) s'ha documentat que poden crèixer sense la presència de NaCl. Les Halomonas també poden habitar en els sediments que es troben en aigües profundes, normalment aquestes aigües marines profundes són afectades per plomes i corrents hidrotermals.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

La seva polivalència a l’hora d’adaptar-se i créixer amb èxit en condicions de temperatura i pH els ha dut a ser un substitut per a la utilització de matèries primes derivades del midó.

Aquests microorganismes tenen un gran potencial en l’àmbit de la biotecnologia, ja que produeixen soluts compatibles que els proporciona la capacitat d’estabilitzar i protegir enzims, a més de diverses aplicacions tant en la indústria cosmètica com en la dermofarmàcia, agricultura i medicina.

També, produeixen compostos extrapolisacàrids (amb propietats de viscositat, estabilitzants, emulgents i formadores de gel) i enzims extracel·lulars. L’Halomonas spp. a més, produeix PHA i degrada compostos tòxics. 

Autors: Viviana Castro, Noelia Gómez, Alejandro Ingelmo i Núria Mas

Chlamydia spp.

Classificació:

-          Domini: Bacteria

-          Fílum: Chlamydiae

-          Classe: Chlamydiia

-          Ordre: Chlamydiales

-          Família: Chlamydiaceae

-          Gènere: Chlamydia

Característiques morfològiques:

- Morfologia cel·lular: cocs

- Morfologia colonial: estreptococs petits

- Agrupació: cadenes

- Gram: negativa (-)

- Mida: 0.2-1.5 µm

- Motilitat: immòbils.

- Esporulats: no formen espores.

Característiques metabòliques:

Metabolisme: Paràsits intracel·lulars estrictes, necessitant de l’energia de la cèl·lula de l’hoste que parasiten.

Font d’energia: química

Font de poder reductor (e-): orgànica

Font de carboni: glutamat

Acceptor extern d’electrons: O2

Particularitats fisiològiques: no té peptidoglicà a la paret i presenta un cicle de multiplicació amb dos tipus morfològics diferents, el cos elemental extracel·lular (300-400nm) infectiu i el cos reticulat intracel·lular (800-1000nm) no infectiu però metabòlicament actiu.

Característiques ecològiques:

Temperatura òptima: 4ºC

Temps d’incubació: 2-3 dies

Ambient de cultiu: Les chlamydies no poden crèixer en medis artificials. Al laboratori es cultiven en sacs vitelins d’ embrions de pollastre, o en cultius de teixits animals ja que no poden sintetitzar ATP, ni oxidar NADP, depenen de la cèl·lula hoste per la seva producció d ‘energia.

Hàbitat: Dins d’un organisme. Sobreviuen poc de temps fora del hoste.

Localització: Depenen del tipus de chlamydia, els poden trobar dins del cos humà o de les aus.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Dins del gènere Chlamydia hi ha 4 espècies: Chlamydia trachomatis,  Chlamydia pneumoniae i Chlamydia psittaci  i C. pecorum. De les quals, 3 d’aquestes produeixen infeccions en humans:

• C. trachomatis: pot causar infeccions urogenitals, tracoma, conjuntivitis, pneumònia y linfogranuloma venéreo (LGV)
• C. pneumoniae: pot  causar bronquitis, sinusitis, neumonia y possiblement aterosclerosis.
• C. psittaci: és patògena primària per a aus. Les persones s’ infecten accidentalment per contacte amb animals infectats, produint psitacosis (febre, mal de cap, dificultat per a respirar, a la llarga pot causar pneumònia.

Anna Miralles

Yaiza Nicolau

Ariadna Montemar

Gianella Pacheco

Ralstonia spp

Grup 8

Andrea Garcia Hierro

Nom: Ralstonia spp.

Calssificació:

Regne: Bacteria

Fílum: Proteobacteria

Classe: Betaproteobacteria

Ordre: Burkholderiales

Família: Ralstoniaceae

Gènere: Ralstonia

Característiques morfològiques:

Morfologia: Bacil

Gram: Negatiu

Mida: 0,5-1 µm d’ample i 1,5-4 µm de llargada

Mobilitat: Flagel·lació polar.

Altres: Es caracteritzen per una morfologia de bacil, allargat o corbat lleugerament però mai en forma de vibrions. No presenten pigmentació ni apèndixs.

Característiques metabòliques:

Font d’energia: Quimioorganòtrof

Respiració: Aeròbica

Font de carboni: Compostos orgànics de baix pes molecular (hidrats de carboni, aminoàcids, alcohols i àcids grassos).

Acceptor extern d’electrons: H2 i CO

Altres: Particularment hi ha alguns que utilitzen nitrat com acceptor d’electrons anaeròbiament i altres són capaços d’utilitzar arginina com a font d’energia en anaerobis. La seva principal via de catabolisme de la glucosa és la Entner-Doudoroff. Casi sempre són oxidasa positius i sempre catalasa positius.

Característiques ecològiques:

Hàbitat: sòl, superfície de plantes i animals, i també en ambients aquàtics.

Rangs de creixement: pH neutre i temperatures entre 15 i 35 ºC.

Altres: Resisteixen en molts tipus d’aigües que és el seu principal medi de proliferació. Estan adaptats per sobreviure en condicions baixes de nutrients. La seva transmissió principal es per l’exposició a fluids contaminats.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

· Presenten nombrosos operons inductibles per adaptar-se als requeriments nutricionals del medi.

· Causa infeccions en les vies respiratòries i urinàries, sobretot en persones immunodeprimides.

· L’espècie Ralstonia eutropha és capaç de degradar compostos cloroaromàtics i altres contaminants, i a més s’utilitza en la producció de plàstic biodegradable gràcies a que acumula polihidroxialcanoats (polímer que s’utilitza per fer el plàstic).

· Algunes espècies com Ralstonia pickettii tenen capacitat de créixer en aigua ultrapura.