Clostridium tetani

Clostridium tetani

Nom comú: Bacil de Nicolaier.

Classificació taxonòmica:

Filum	Firmicutes
Classe	Clostridia
Ordre	Clostridiales
Família	Clostridiaceae
Gènere	Clostridium

Característiques morfològiques:

- Bacil Gram positiu, en cultius frescos els bacils es tenyeixen de blau, però, després de 24 h de creixement tendeixen a perdre la coloració Gram i es tenyeixen de roig.

- Bacil agrupat en parelles o cadenes curtes. Sense càpsula.

- Mida compresa entre 0,3-2 x1,5-20 µm.

- En presencia de oxigen forma una endòspora terminal esfèrica de major diàmetre que la cèl·lula , el que li dona forma de basto de tambor. La espora es molt resistent al calor, als antisèptics comuns i relativament resistents al fenol i agents químics.

- Presència de flagels rotatius de orientació perítrica tot i que algunes soques son immòbils.

Característiques metabòliques:

- Anaerobi estricte.

- Catalasa negatiu, no sacarolític.

-  Sintetitza ATP mitjançant l'ús de una força motriu de ions sodi (provinent del sistema de transport de electrons) i fermentant.

- La bacteria depèn de la degradació de aminoàcids a piruvat. El piruvat llavors es fermentat a lactat i també pot ser convertit en acetil-CoA. El piruvat amb ajuda de una reacció ferredoxin oxidoreductasa també pot donar electrons al un sistema de transport de electrons.

- En cultius in vitro s’utilitza Agar-Sang i forma colònies grisoses.

- Ph óptim de creixement: 7-7,4.

Característiques ecològiques:

C. tetani es troba per tot el mon, però principalment en llocs càlids (20-30ºC) i humits, especialment en àrees abonades amb fems, però també es troba infectant el tracte gastrointestinal i excrements de molts animals, com ara cavalls, ovelles i gossos.

En el seu estat vegetatiu, C. tetani, es sensible al calor i no sobreviu en presencia de oxigen.   Encara que les espores son resistents al calor i a alguns antisèptics, els ambients rics en oxigen son tòxics per elles. Les espores poden germinar a traves de les cèl·lules mortes del cos. Quan es troben al terra les espores poden ser infeccioses durant mesos o anys en les condicions adequades.

Les espores son moderadament sensibles a desinfectants com l’hipoclorit sódic (lleixiu), i sensibles a sensibles a glutaraldehid al 2% y a formaldehid al 8%, i a  antimicrobians com la penicilina, cloranfenicol, metronidazol, piperalizina, imipenem i s’elimina amb tractaments de calor humida a 121ºC durant 15 minuts.

Altres característiques:

El bacteri C.tetani allibera la neurotoxina tetanoespasmina o toxina tetànica responsable de la malaltia del tètanus. Aquesta toxina bloqueja les senyals nervioses de la medul·la espinal als músculs, donant espasmes musculars intensos y dolorosos, primer als músculs mandibulars i a la cara, i després al coll abdominals i esquena.

Les espores entren al hoste a traves de cremades, ferides obertes o mossegades, on moltes cèl·lules estan mortes. En presencia de condicions anaeròbies les espores poden germinar, es llavors quan les espores produeixen la toxina tetànica. La tetanospasmina viatja per el sistema nerviós fins la columna vertebral, aquí la toxina bloqueja el neurotransmissors el que fa que els músculs es contraguin i no es relaxin.

La única forma de prevenir la malaltia del tètanus es amb la vacuna. Es la única malaltia prevenible amb vacuna que es infecciosa però no contagiosa. Això vol dir que no pot ser transmesa de cap forma de persona a persona.

                                 Autors:  Enric Guzmán, Marc Fernández, Marc Jiménez, Sabin Liulea