 |
| Placa d'un cultiu de Legionella spp. Autor:James Gathany |
Legionella spp.
·Nom: Legionella spp., Legionel·la (nom comú).
·Classificació:
Domini: Bacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Legionellales
Família: Legionellaceae
Gènere: Legionella
·Característiques morfològiques:
Eubacteris gram-negatius, amb morfologia en forma de bacil, amb una mida de 0,3-0,9x 2-10 micròmetres . Les colònies de Legionel·la sobre cultius sòlids s’adapten formant un biofílm estàtic, aquestes colònies tenen una estructural dinàmica, ja que s’acaben formant amb el temps subpoblacions morfològiques o bé funcionals. Aquestes bacteries presenten una motilitat flagel·lar, la majoria d’elles amb un, dos o més flagels, tant en posició polar o lateral. No són microorganismes esporul·lants i no s’encapsulen.
·Característiques metabòliques:
Bacteris aerobics i heteròtrofs, quimioorganoheteròtrofs, ja que utilitzen aminoàcids, com el carboni, com a font energètica, No poden fermentar ni oxidar carbohidrats. Requereixen de L-Cisteïna i sals de ferro per al seu ceixement i no poden desenvolupar-se en medis amb sang. No redueix nitrats i és oxidasa i ureasa negatiu. La font de poder reductor és la matèria orgànica i utilitzen l’oxígen com a font externa d’electrons.
·Característiques ecològiques:
Proliferen en medis aquàtics en rangs amplis de temperatura (aprox. 25-50 ºC). Sobretot en aigües estancades, ja que la presència de matèria orgànica afavoreix el seu creixement. Sensibles a les desinfeccions. Ambients: aigües superficials, rius, llacs, reservoris arificials (circuits d'aigua sanitaria freda, depòstis, circuits d'aigua sanitaria calenta, torres de refirgeració, condesadors evaporatius, duxes, humificadors).
·Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Poden viure en dipòsits d’aigua calenta per al ús humà, a causa del rang alt de temperatura que soporten, i dispersar-se en aerosols, causant així una problemàtica important sobre la salut. Són els causants de la legionel·losi, una infecció de caràcter febril. El període d’incubació es troba entre dos i deu dies, els símptomes són: Cansament i sensació de debilitació, febre alta, alteracions gastrointestinals, tos, mal de cap, dolors musculars, dolor al pit, dificultat respiratòria que augmenta a mesura que augmenta la malaltia i falta de coordinació. La legionel·losi pot ser de caràcter lleu (anomenada febre de Pontiac) o de caràcter greu com pneumoníes atípiques, denominada malaltia dels legionaris, s’anomena així perquè el primer brot va sorgir en una reunió de veterans de guerra en els Estats Units. El 85% del total d'aquestes infeccions són produïdes per Legionel·la pneumophila.
La monocloramina és especialment eficaç alhora d’eliminar els bacteris i la seva prevenció mitjantçant controls de la temperatura de l’aigua.
Domini: Bacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Legionellales
Família: Legionellaceae
Gènere: Legionella
·Característiques morfològiques:
Eubacteris gram-negatius, amb morfologia en forma de bacil, amb una mida de 0,3-0,9x 2-10 micròmetres . Les colònies de Legionel·la sobre cultius sòlids s’adapten formant un biofílm estàtic, aquestes colònies tenen una estructural dinàmica, ja que s’acaben formant amb el temps subpoblacions morfològiques o bé funcionals. Aquestes bacteries presenten una motilitat flagel·lar, la majoria d’elles amb un, dos o més flagels, tant en posició polar o lateral. No són microorganismes esporul·lants i no s’encapsulen.
·Característiques metabòliques:
Bacteris aerobics i heteròtrofs, quimioorganoheteròtrofs, ja que utilitzen aminoàcids, com el carboni, com a font energètica, No poden fermentar ni oxidar carbohidrats. Requereixen de L-Cisteïna i sals de ferro per al seu ceixement i no poden desenvolupar-se en medis amb sang. No redueix nitrats i és oxidasa i ureasa negatiu. La font de poder reductor és la matèria orgànica i utilitzen l’oxígen com a font externa d’electrons.
·Característiques ecològiques:
Proliferen en medis aquàtics en rangs amplis de temperatura (aprox. 25-50 ºC). Sobretot en aigües estancades, ja que la presència de matèria orgànica afavoreix el seu creixement. Sensibles a les desinfeccions. Ambients: aigües superficials, rius, llacs, reservoris arificials (circuits d'aigua sanitaria freda, depòstis, circuits d'aigua sanitaria calenta, torres de refirgeració, condesadors evaporatius, duxes, humificadors).
·Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Poden viure en dipòsits d’aigua calenta per al ús humà, a causa del rang alt de temperatura que soporten, i dispersar-se en aerosols, causant així una problemàtica important sobre la salut. Són els causants de la legionel·losi, una infecció de caràcter febril. El període d’incubació es troba entre dos i deu dies, els símptomes són: Cansament i sensació de debilitació, febre alta, alteracions gastrointestinals, tos, mal de cap, dolors musculars, dolor al pit, dificultat respiratòria que augmenta a mesura que augmenta la malaltia i falta de coordinació. La legionel·losi pot ser de caràcter lleu (anomenada febre de Pontiac) o de caràcter greu com pneumoníes atípiques, denominada malaltia dels legionaris, s’anomena així perquè el primer brot va sorgir en una reunió de veterans de guerra en els Estats Units. El 85% del total d'aquestes infeccions són produïdes per Legionel·la pneumophila.
La monocloramina és especialment eficaç alhora d’eliminar els bacteris i la seva prevenció mitjantçant controls de la temperatura de l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.