Aeromonas hydrophila

Fitxa de microorganisme

• Nom: Aeromonas hydrophila
• Classificació:
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gammaproteobacteria
Ordre: Aeromonadales
Família: Aeromonadaceae
Gènere: Aeromonas

• Característiques morfològiques: Aeromonas hydrophila és un bacteri gram-negatiu, amb forma de bacil, no formador d’espores. Aproximadament té una mida entre 0,3 i 1 µm de diàmetre i de 1 a 3,5 µm d’allargada. Es mouen gràcies a la presència d’un flagel polar.

• Característiques metabòliques:

Tipus de metabolisme: quimilitoheteròtrofs

Font d’energia: Energia alliberada en reaccions químiques (quimiotròfics).

Font de poder reductor (e-): Compostos inorgànics (litotròfics).

Font de carboni: Matèria orgànica (heteròtrofs).

Acceptor extern d’electrons: respiradors tant aeròbics (O2) com anaeròbics.

Reciclatge del NADH: sí, en processos de fermentació.

Requeriments nutricionals específics: són capaços d’ingerir gelatina, hemoglobina i elastina.

   

• Característiques ecològiques: És un bacteri que pot viure en ambients molt diversos, tant en aigües dolces, salades, amb clor o bé sense i també en zones de clima càlid. Tot i així, normalment el trobem en aigües subterrànies, plantes de tractament, dipòsits, en el fang o al terra. Són uns bacteris que es troben presents entre un 1% i 27% de les aigües potables. Per una altre banda, també poden trobar-se en productes làctics frescos i carn.

• Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: causa una gran varietat de malalties en mol·luscs, peixos, amfibis, rèptils i vertebrats. Provoca hemorràgies internes a peixos i a amfibis i en humans causa una forta i duradora gastroenteritis, meningitis, síndrome urèmica hemolítica i malalties oculars, entre d’altres. És considerat un bacteri potencialment patogen pels humans.
Pel que fa a la patogenicitat en humans d’aquest, és el responsable d’un gran número de casos de problemes gastrointestinals o no gastrointestinals.

Els símptomes de les complicacions gastrointestinals són mal abdominal, nàusees, diarrees aquoses i els casos més greus, diarrees amb sang. També hi ha el perill de patir una infecció crònica.

Pel que fa a les complicacions no gastrointestinals inclouen: la síndrome hemolítica, problemes renals, cel·lulitis, infeccions als teixits tous, meningitis, bacterièmia i septicèmia*1, infeccions oculars, pneumònia i infeccions a les vies respiratòries, infecció del tracte urinari en els nadons, osteomielitis*2, peritonitis*3 i colecistitis aguda*4.

*1 Bacterièmia i septicèmia: ambdues són malalties relacionades amb infeccions a la sang, causades per bacteris incloent Aeromonas hydrophila.

*2 Osteomielitis: infecció òssia causada per bacteris, majoritàriament Aeromonas hydrophila, i alguns fongs.

*3 Peritonitis: irritació i inflamació del peritoneu, teixit que recobreix la paret interna de l’abdomen i envolta la majoria dels òrgans abdominals.

*4 Colecistitis aguda: inflamació i irritació de la vesícula biliar.

Autors: Laura Garriga, Natàlia Lorman, Elena Mínguez i Bernat Martí