Pseudomonas putida

·       Nom: Pseudomonas putida

·       Classificació:
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gamma proteobacteria
Ordre: Pseudomonadales
Familia: Pseudomonadaceae
Gènere: Pseudomonas

·       Característiques morfològiques:
Morfologia: Bacil Gram – no esporulat.
Agrupació: En parelles o cadenes curtes.
Motilitat: Posseeix múltiples flagels en posició polar.
Mida: 0.5μm-0.8μm × 1.5μm-3.8μm.
Mida del genoma: Aproximadament 6 milions de parells de bases.

Soca Pseudomonas putida F1: 5.959.964 pb.
Soca Pseudomonas putida KT2440: 6.181.863 pb.

Pigmentació: En condicions de cultiu no sol presentar pigmentació, però té capacitat per produïr diferents com la fluoresceína.

·       Característiques metabòliques:
Metabolisme: Aerobi oxidatiu estricte. Oxidasa i catalasa positiu.
Font d’energia: Qimioorganotròfica.
Font d’e^-: Compostos orgànics de carboni.
Font de carboni: Compostos orgànics de carboni.
Acceptor extern d’electrons: O₂
Reciclatge del NADH: Cadena de transport d’ e^-.
Requeriments nutricionals: Cap requeriment específic. Pot sobreviure en ambients amb molt pocs nutrients, tolerant un elevat grau d’estrés.
Particularitats: Utilitza la via glucolítica d’Entner-Doudoroff. Té capacitat per degradar dissolvents orgànics i compostos aromàtics.

·       Característiques ecològiques:
Tª óptima de creixement: 37ºC. Pot créixer bé en temperatures de 28 a 42ºC.
Hàbitat: Àmpliament distribuït al sòl, sobretot si es troba humit. Sovint es troba en simbiosi amb a les arrels de les plantes, juntament amb altres microorganismes. En el sòl, estableix relacions amb altres microorganismes com Saccharomyces cerevisiae, que li proporciona nutrients i regula l’acidesa del sòl, obtenint un pH favorable per als dos.
També pot mantenir una relació de mutualisme amb les plantes, secretant compostos de ferro que protegeixen aquestes d’algunes infeccions fúngiques. Això li permet viure sobre la superfície de llavors i arrels, obtenint protecció i nutrients.

·       Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Patogenicitat: No sol ser patogen en animals, tot i que en alguns casos s’ha detectat en infeccions nosocomials en pacients immunodeprimits.
Aplicacions:
-Al tenir capacitat per degradar compostos orgànics com benzè, xilè i toluè (i altres compostos aromàtics), és un dels microorganismes més importants en bioremediació.Així, la seva principal aplicació és en el procés de la bioremediació, gràcies  a la seva capacitat de degradar hidrocarburs (components del petroli) i utilitzar-ho com a font de carboni. -El seu genoma està seqüenciat des del 1995.
-També s’utilitza com a base per a aplicacions biotecnològiques com l’enginyeria de teixits, producció d’antibiòtics i vitamines.
-Gràcies al seu ampli repertori de vies metabòliques i l’ampli rang de substrats que pot aprofitar és útil per a la producció i investigació de plàstics biodegradables.

Alexis Salinas, Marc Manzanero, Tom Holt i Marc Montero.