Leuconostoc spp.

Leuconostoc spp.

Nom científic Leuconostoc spp.

Classificació

Fílum: Firmicutes

Classe: Bacilli

Ordre: Lactobacillales

Família: Leuconostocaceae

Gènere: Leuconostoc

Característiques morfològiques

Morfologia: cocs o coc-bacils.

Mida: 0,5-0,7µm per 0,7-1,2µm.

Grampositiu, catalasa i oxidasa negatiu, i no esporulat.

Motilitat: són immòbils.

Pigmentació: no en tenen.

Agrupació: s’agrupen en colònies petites (<1mm Ø). Color grisós-blanc i poden ser viscoses o llises.

Característiques metabòliques

Són bacteris quimioorganoheteròtrofs (dins del grup de bacteris de l'àcid làctic). La font d’energia és química i la font de poder reductor i de carboni és la matèria orgànica. No hi ha un acceptor extern d’electrons ja que es dóna reciclatge de NADH. Són coneguts com bacteris d’àcid làctic el principal producte és el lactat. Són fermentadors estrictes ja que no tenen cadena respiratòria per falta d’un sistema de citocroms però són aerotolerants. Concretament són heterofermentadors: poden fermentar  sucres com pentoses, hexoses i disacàrids; àcids orgànics com el citrat i el maltat i aminoàcids. Altres productes a part del lactat són l’acetat, l’etanol i el CO2. 

Requeriments nutricionals específics:  són auxotròfics per determinats nutrients i requereixen d’un medi ric en vitamines, purines, pirimidines i aminoàcids per créixer.

Característiques ecològiques

L’hàbitat més comú d’aquests bacteris són els camps de cultiu, principalment els diferents tipus d’aliments processats com els licors de sucre i els aliments fermentats ("choucroute" – que té una base de col fermentada). La seva temperatura òptima de  creixement oscil·la entre els 18 i el 25ºC, amb l’excepció de L.carnosum que la seva temperatura òptima de creixement és de 2ºC. Viuen a pHs entre 4,0 i 6,0.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques

És un gram positiu resistent a la vancomicina (antibiòtic). La seva principal aplicació és la producció d’aliments fermentat, com ara el "choucroute". 
En el cas de  L. carnosum produeixen bacteriocines que s'utilitzen per inhibir el creixement de Listeria monosytogenes en productes carnis i lactis. També produeix dextrà, utilitzat en el camp de la medicina com per exemple per l’estabilització de proteïnes i pel tractament d'anèmia.

No són considerats patògens excepte Leuconostoc pseudomesenteroides i Leuconostoc citreum que han estat aïllats de persones. Aquests són patògens oportunistes de baixa freqüència que només afecten a pacients immunodeprimits. Principalment és causant de la meningitis, infeccions del torrent sanguini o de les vies urinàries.

                           Autors:  Enric Guzmán, Marc Fernández, Marc Jiménez, Sabin Liulea