dimarts, 3 de maig del 2016

Clostridium botulinum

Nom científic: Clostridium botulinum
Classificació
Fílum: Firmicutes (endobacteria).
Classe: Clostridia.
Ordre: Clostridiales.
Família: Clostridiaceae.
Gènere: Clostridium.
Característiques morfològiques

Es tracta d’un bacil grampositiu de 0.6 µm d’amplada i de 3 a 7 µm d’allargada, amb flagel·lació peritrica i una endòspora subterminal. Forma colònies de 4-6 mm translúcides, ja que no presenta pigmentació
Característiques metabòliques

És un bacteri quimioorganòtrof, fermentador d’aminoàcids anaeròbic estricte. Utilitza els aminoàcids com a font d’energia i de carboni. Alguns subtipus també poden fer una fermentació parcial de la glucosa. Utilitza la oxidació de l’alanina com a font de poder reductor, i la reducció de la glicina com a reciclatge del NADH. L’acceptor extern d’electrons és una molècula orgànica, principalment l’Acetat.
Característiques ecològiques

El seu rang de creixement per a la temperatura és de 4 a 69ºC, tot i que la seva temperatura òptima és de 30-35ºC. Pel que fa el pH, poden créixer en pHs de 4,6 a 8, però el seu pH òptim és lleugerament àcid, de 6. Pel que fa a l’oxigen, el seu rang de creixement varia en una concentració de 0,5 a 8% d’oxigen. Només creixen en concentracions de sal inferior al 10%.
La majoria d’hàbitats compleixen aquestes condicions, i per això estan àmpliament distribuïta a la natura (sòl, fruites i verdures, aigua, sistema digestiu d’animals terrestres i marins, etc.). Tot i que poden colonitzar una gran varietat d’ambients, dominen al sòl. Són organismes poc abundant, però molt repartits.
La seva dispersió es basa en la formació d’endòspores. Es dispersa a través d’aliments en mal estat i aigua.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques

Una de les seves especificitats és la formació d’endòspores resistents a la dessecació, congelació i temperatures d’ebullició.
Aquest bacteri pot provocar problemàtiques, com la contaminació dels aliments i les aigües a causa de la seva toxina. Aquesta toxina, la toxina botulínica, provoca el Botulisme en humans. Aquesta malaltia consisteix en la paràlisi muscular.

Tot i així, la toxina botulínica també pot aprofitar-se per a fins industrials; com la preparació de Botox en medicina estètica, i forma part del tractament del dolor facial greu en pacients de neuràlgia del trigemin.

Aquest bacteri també té conseqüències ambientals, ja que són els principals responsables de la descomposició de la matèria orgànica a la natura. Per aquest motiu s’utilitza com a indicador de contaminació fecal, responsables de la descomposició de matèria orgànica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.