Bacillus thuringiensis

Fitxa de microorganisme

• Nom: Bacillus thuringiensis (Bt)
• Classificació:
Regne: Eubacteria
Fílum: Firmicutes
Classe: Bacilli
Ordre: Bacillales
Família: Bacillaceae
Gènere: Bacillus
Espècie: thuringiensis

• Característiques morfològiques: Bacillus thuringiensis és un bacteri grampositiu, amb la forma de bacil i flagel·lació perítrica, de 1-1,2 µm d’ample per 3-5 µm de llargada que forma grans colònies. Conté un plasmidi capaç de produir espores de resistència (endòspores) de forma el·lipsoïdal, i cristalls proteics, codificats per uns gens Cry molt específics que tenen efecte insecticida.

Aquest bacteri està estretament relacionat amb B. anthracis, B. cereus i B. mycoides.

• Característiques metabòliques: Són anaeròbics facultatius, quimioorganotròfics i amb activitat catalasa. Presenten la capacitat d’utilitzar com a font de carboni, gràcies a la fermentació, la glucosa, fructosa, maltosa i la ribosa. També poden hidrolitzar gelatina, midó, glucogen, esculina i N-acetil-glucosamina. Però la característica especial de thuringiensis és que en el procés d’esporulació produeix una inclusió amb diferents cristalls proteics, les δ-endotoxines, tòxiques per ordres d’insectes tals com Lepidòpters, dípters, coleòpters, hemípters i nematodes.

• Característiques ecològiques: Aquests bacteris Bt habiten comunament el sòl i sobre superfícies d’algunes plantes, tot i que també s’han trobat a l’intestí d’erugues d’espècies de moltes papallones i arnes. Els insecticides produïts a partir d’aquests microorganismes, aplicables en esprai, estan considerats respectuosos amb el medi ambient ja que l’efecte sobre la vegetació, els humans i els pol·linitzadors és gairebé inexistent. És necessari que l’insecticida sigui ingerit pels insectes que formen les plagues, ja que un cop en el tub digestiu d’aquests, degut al seu pH alcalí s’activa la proteïna Cry i s’allibera la toxina. Aquesta s’enganxa a l’epiteli intestinal on provoca porus, els quals posteriorment provoquen la lisi cel·lular i així la mort de l’insecte.

• Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Útilitzat en la producció d'insecticides, aplicables en esprai, estan considerats respectuosos amb el medi ambient ja que l’efecte sobre la vegetació, els humans i els pol·linitzadors és gairebé inexistent. És necessari que l’insecticida sigui ingerit pels insectes que formen les plagues, ja que un cop en el tub digestiu d’aquests, degut al seu pH alcalí s’activa la proteïna Cry i s’allibera la toxina. Aquesta s’enganxa a l’epiteli intestinal on provoca porus, els quals posteriorment provoquen la lisi cel·lular i així la mort de l’insecte.
Aquests insecticides en esprai es comercialitzen actualment amb els noms de Bioster, Dipel i Thuricide.

També, gràcies al gen Cry insecticida s’ha investigat molt en el camp d’enginyeria genètica i s’han creat cultius resistents a les plagues, amb molt èxit en camp de l’agricultura. L’impacte mediambiental d’aquests cultius transgènics, capaços de produir la toxina Bt per sí sols, és mínim. Avui dia existeixen cultius de patates, blat de moro i cotó que han obtingut bons resultats, tot i això es segueixen fent proves ja que poden aparèixer plagues resistents a aquesta toxina degut a la pressió selectiva.

Autors: Laura Garriga, Natàlia Lorman, Elena Mínguez i Bernat Martí